CONCLUSIÓ

Creiem que el nostre projecte ètic s’ha finalitzat amb èxit i amb ell l’aportació de nova i desconeguda informació sobre el igualitarisme a cada una de nosaltres. Diverses coses cercades en aquest projecte ens han fet canviar d’opinió davant alguns temes que mai ens agüéssim plantejat opinar o discutir sobre els nostres pensaments. La creació del blog ha estat fàcil tenint en consideració la poca tècnica, traça i experiència que tenim davant les noves tecnologies cibernètiques. Destaquem que sobre el igualitarisme apareixien milers de pàgines i per tant la cerca no ens ha estat complicada no obstant això ha estat crític escollir algunes de les pàgines anteriors. Per això volem donar les gràcies a totes les pàgines webs que ens han servit d’ajuda en la recerca. Aportada ja la nostra valoració sincera del nostra projecte només volem afegir-hi que ens hagués satisfet més si haguéssim disposat de més hores de treball en el nostre centre educatiu.

ENQUESTA: Tenim tots els mateixos drets a Catalunya?

Hem passat una enquesta a 42 persones, de diferents edats i sexes, per preguntar-los si a Catalunya tothom té els mateixos drets.

Els resultats obtinguts en aquestes enquestes, ens diuen que un percentatge força elevat de persones no creuen que tothom tingui els mateixos drets, d'altres persones ens diuen que en algunes situacions si que tenim els mateixos drets i en d'altres no, i finalment amb un percentatge molt baix, hi ha els que si que pensen que tothom te els mateixos drets. 

Aquests resultats ens diuen que vivim en un món amb molta desigualtat, on ningú té els mateixos drets, ja que depenen de qui siguis, quants diners tinguis, a què et dediquis, etc. poden canviar. 

No creieu que a ple segle XXI això no tindria que ser així? 

NOTÍCIES EN ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

L'AVANÇ DE LA IGUALTAT DE SEXES, FRENAT PER L'EMBAT DE LA CRISI

Aquesta notícia, publicada per El Periódico, parla de les diferències laborals que tenen les dones avui en dia, i de com la crisi encara perjudicarà més aquestes desigualtats.

Aquesta és la notícia completa:

"La igualtat entre homes i dones en tots els nivells de la societat és una mica més a prop, però encara queda molt lluny. Els últims passos, els que són més difícils de fer, s'estan veient obstaculitzats per la crisi econòmica. Sobretot per l'augment de l'atur en el sector serveis, «que és on es concentra un important percentatge de l'ocupació femenina», reconeix Carmen Plaza, directora general per a la Igualtat d'Oportunitats del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. «Hem de redoblar els esforços per evitar que les dones siguem les més perjudicades per la crisi», proposa Plaza, alhora que adverteix que la difícil situació econòmica també ha obligat moltes dones que fins ara no treballaven a buscar feina per pal·liar la desocupació dels marits i les parelles respectives.

De la dramàtica xifra de 5,2 milions d'aturats espanyols, 2,4 són dones que volen treballar. «Lamentablement, en la situació actual ho tenen més difícil que abans», adverteix la directora general per a la igualtat d'oportunitats.

FEINES I SOUS PITJORS/ Les perspectives s'assenten sobre la desigualtat de sexes mostrada per les fredes dades de l'INE. Les noies comencen fort en l'etapa universitària (són el 54,1% dels estudiants) i tenen qualificacions més bones que els homes (obtenen el 71,4% dels títols de grau i de màster). Però aquesta proporció no es reflecteix en la vida laboral. Les dones ocupen la majoria dels llocs de treball a temps parcial, perceben un 22% menys de salari i desenvolupen menys càrrecs de responsabilitat. A tall d'exemple, les dones només representen el 16,8% dels catedràtics d'universitat, el 7% dels membres del Tribunal de Comptes, el 9% a les reials acadèmies, el 34% del Senat, el 35% del Consell General del Poder Judicial i el 37,5 % del Congrés dels Diputats.

Segons un sondeig de l'empresa d'investigació social GESOP, la població no activa a Catalunya és un 10% més elevada entre les dones de 16 a 64 anys i el doble a partir dels 55. A tot Espanya, l'últim informe Eurostat apunta que el 26,1% de les dones estan exposades al risc de pobresa, davant d'un 24,5 % d'homes.

Les responsables d'Igualtat i de la Dona d'UGT i CCOO, Almudena Fontecha i Carmen Bravo respectivament, consideren que la reforma laboral perjudicarà més les dones, entre altres coses perquè, «com que suporten més càrregues familiars, s'adaptaran amb més dificultats a la mobilitat geogràfica» i perquè no s'incentiva la reincorporació al mercat de treball de les que han deixat el lloc de treball per maternitat o per tenir cura de familiars. «Aquesta reforma és discriminatòria, atempta contra els drets que s'estaven incorporant als plans d'igualtat», sentencia Bravo.

Marisa Sotelo, presidenta de la Fundació Dones, dubta que les mesures dels últims anys hagin contribuït a millorar la situació laboral de les dones, però té clar que aquesta nova reforma laboral «dificulta les seves possibilitats de participació en el mercat laboral i ho fa d'una manera indiscriminada».

Amparo Osca, professora titular de Psicologia al Treball de la UNED, creu que la igualtat d'oportunitats es ressentirà amb la crisi, ja que la situació econòmica condiciona els processos de selecció de personal en perjudici del sector femení. Ho justifica en els estereotips encara imperants en el sentit que les característiques dels càrrecs de més importància són més propis d'homes. Osca creu que la crisi afavorirà fins i tot més aquesta manera de pensar, a causa de l'existència de molts candidats per a pocs llocs de treball.

DOBLE DISCRIMINACIÓ / La crisi també provocarà una doble discriminació a l'hora de trobar feina entre el sector de les dones que tenen alguna discapacitat i les que es troben en risc d'exclusió social i per factors com l'addicció a drogues, violència de gènere o haver complert una condemna penal. «La primera reacció dels empresaris és negativa. Ho tenim més difícil que els altres, sobretot en aquests temps», lamenta Leonor Pérez, presidenta del Consell Interterritorial de l'ONCE a Madrid. «Al fet d'haver consumit drogues s'hi afegeix la bretxa de gènere estructural», apunta Henar Senovilla, portaveu de la Fundació Atenea."

LA CRISI DISPARA LA DESIGUALTAT SOCIAL A CATALUNYA

Aquesta notícia, publicada per El Triangle, parla de les desigualtats socials i econòmiques que s'han creat com a conseqüència de la crisi. 

Aquesta és la notícia completa:

"El país supera amb escreix la polarització mitjana europea pel que fa a la distribució de renda entre les classes més riques i les més pobres 

L’esclat de la crisi ha disparat la desigualtat social al Principat, de manera que la diferència entre la renda acumulada per les classes més benestants i les més desfavorides no han fet altra cosa que augmentar. Segons l’estudi Crisi, trajectòries socials i educació, elaborat per la Fundació Bofill i presentat aquest dijous, mentre que fins al 2008 les desigualtats socials a Catalunya s’havien mantingut dins la mitjana europea, ara ja són força més accentuades, tot i que encara no arriben al nivell del conjunt de l’Estat espanyol. El 20% de la població més rica acumula 5,8 cops més renda que el 20% més pobre, mentre que la mitjana europea està per sota de 5 i a l’Estat espanyol s’enfila fins a 6,8. Al Principat, el 2005 aquest índex se situava en 4,75 i les darreres dades analitzades són del 2010, de manera que la desigualtat a dia d’avui podria ser encara més accentuada. 

“Catalunya és una societat molt desigual, però no és classista”, ha assegurat el sociòleg i autor de l’estudi Xavier Martínez Celorrio, amb l’argument que malgrat la creixent polarització social, la mobilitat entre classes encara és superior a la de països com França, Regne Unit o Itàlia que, en canvi, presenten una distribució de la riquesa menys desigual. A l’hora d’analitzar els factors que poden evitar caure en la vulnerabilitat social, el treball arriba a la conclusió que amb estudis secundaris no n’hi ha prou i que el llindar se situa en els “terciaris”, és a dir, universitaris o FP superior. La vulnerabilitat apareix més lligada al sexe (és superior a les dones), l’edat (avança en les persones més grans) i al nivell educatiu que no pas a l’origen social dels individus. El document també destaca que entre el 2003 i el 2009 el 38% dels catalans van perdre poder adquistiu, mentre que el 19% va descendir de classe social. 

Per capgirar la tendència i evitar que Catalunya continuï com un dels països europeus amb una desigualtat social més marcada, l’estudi de la Fundació Bofill advoca per destinar més recursos a les polítiques socials i educatives –un objectiu que lligar a superar el “dèficit fiscal”- i aturar les retallades a l’ensenyament públic i destinar més professorat i beques als centres més vulnerables, entre d’altres." 

PEL·LÍCULES I VÍDEOS

PEL·LÍCULES

BILLY ELLIOT

Billy, un nen d’onze anys, orfe de mare, que viu en un poble miner del nord 

d’Anglaterra, al comtat de Durham, contradiu les expectatives familiars en 

preferir la dansa a la boxa. El context polític i social són les vagues obreres que es 

van produir l’any 1984. 

El pare i el germà de Billy són miners que estan en vaga com a conseqüència de la 

política conservadora que es duia a terme en els anys en què Margaret Tatcher 

era primera ministra. La duresa de la vaga indefinida i les accions reivindicatives

que provoquen els enfrontaments entre miners i policies són el rerefons del film.

En aquest marc es descriu la lluita personal de Billy contra els prejudicis sexistes –

el ballet és cosa de dones o d’homosexuals-, per fer valer els seus drets en un 

ambient contrari.

QUIERO SER COMO BECKHAM

Jess, una noia d’origen pakistanès, viu sota les pressions de la seva família, que pretén

que continuï les tradicions i trobi un bon marit. Però ella té un altre somni: vol ser una

gran jugadora de futbol. Gràcies als suport de la seva amiga Jules aconseguirà entrar en

un equip femení i jugar en competicions. Aquest fet genera un greu enfrontament

familiar, perquè consideren que una noia hindú no pot practicar aquest esport.

HISTORIAS CRUZADAS

Es un drama ambientat en els anys seixanta a Mississipi. Skeeter és una jove de la societat surenya que torna de la Universitat decidida a convertir-se en escriptora. Skeeter es proposa es proposa la història d'Aibileen, una de les tantes dones afroamericanes dedicades al servei domèstic, i així donar-li veu a qui no la té.

VÍDEOS

Tots aquests vídeos ens ensenyen els diferents tipus de desigualtats que hi ha en aquest món.